El plaer de mirar i ser mirat condiciona gran part de les actuacions públiques, sobretot des que a principi de segle XX l’oci revoluciones les relacions personals amb l’exhibició publica de les persones i inicies així l’era del consumisme.

Avui tenim la necessitat d’agradar i ser acceptats per la societat. La sobrevaloració d’aquest fet ha donat lloc a la tirania de la imatge, és a dir, buidar la identitat dels individus observats i permetre que siguin els altres qui reomplin amb el que vulguin.

Ivan Egea ha entès molt bé aquesta tàctica sàdica i ara pretén que nosaltres també la coneixem perquè aquesta és l’única manera de combatre-la. La publicitat, mitjans de comunicació, la moda, el cinema… són els medis que han cultivat més i amb més comoditat aquesta tàctica, però el pas de la ficció a la realitat cada cop és més petit. Donat el cas, qui series tu? El que observa o el que és observat?

Text: Enric Escribà.