Ivan Egea reinventa les formes sinuoses de la feminitat per parlar-nos de la sensualitat i la maternitat. Cada obra es converteix en un microcosmos particular, regulat per unes normes concretes i diferents en cada cas, cada obra té sentit dins d’ella mateixa sense caldre-li buscar a l’exterior referents on encarar-se i explicant amb el silenci d’unes pedres tatuades amb els colors de la terra històries increïbles protagonitzades per dones impossibles.

Text: Enric Escribà.